Des de l’Associació Valenciana d’Antropologia ens plau acollir el XIV Congrés d’Antropologia de la FAAEE, sota el lema: “Antropologies en transformació: sentits, compromisos i utopies”.
En el procés d’acceleració històrica en el que ens trobem –amb la precipitació de les globalitzacions i les interdependències, però també de les amenaces i desafiaments als quals fa front la humanitat–, l’antropologia i la resta de les ciències socials haurien d’ocupar un lloc a l’arena política on es decideixen els futurs possibles o desitjats.
Potser aquest compromís de l’antropologia amb el món contemporani no suposa tant un canvi de paradigma teòric com una transformació del lloc on situar el coneixement antropològic per a decidir les emancipacions imaginades. Ara més que mai sembla haver-hi una continuïtat entre els debats epistèmics i metodològics i els plantejaments polítics.
En un recent fòrum de la European Association of Social Anthropology es va debatre sobre el camí pel qual transiten ara per ara les diferents antropologies europees. La major part dels participants van coincidir en assenyalar que les condicions polítiques i econòmiques actuals en les que s’exerceix ara la tasca antropològica plantegen nous reptes i oportunitats a la disciplina; i que la transformació de llocs i persones, com a objectes i subjectes d’estudi, exigeix canviar els conceptes i els objectius de la pràctica etnogràfica. També van recordar la necessitat de què els antropòlegs i antropòlogues estiguen a la alçada de les noves obligacions morals que aquests processos han comportat.
Així mateix, des del continent americà s’ha emfatitzat als darrers anys la doble necessitat de qüestionar el lloc de la nostra disciplina en la monopolització de l’espai intel·lectual de la ciència global i d’articular-se alhora amb algunes propostes i utopies de transformació. Massa sovint, des de dintre de la pròpia antropologia se l’ha valorada com a confinada en un “cercle disciplinari” encarregat d’aprofundir en els sabers de les diverses alteritats que, no obstant això, han continuat sent exclosos. Des d’una perspectiva descolonitzadora, alguns/nes col·legues s’han preguntat si l’antropologia pot deixar de funcionar dintre d’aquest cercle o corral, per a convertir-se en canal o pont pel que transiten també les propostes socials alternatives, com ara el pensament ecològic o la “indigenització” dels no indígenes. De igual manera, encara que més moderadament, des del context europeu s’ha suggerit que no cal rebutjar l’episteme occidental ni les seues pràctiques antropològiques per a resistir la dominació hegemònica global.
De forma repetida, tant des de la discussió europea –preocupada per la coexistència de les seues diferents tradicions antropològiques nacionals–, com des de aquella que sorgeix en el context llatinoamericà –al voltant del lloc epistemològic i polític de las teories indígenes o de la relació de les perifèries amb el centre acadèmic mundial– s’arriba una i una altra vegada al mateix qüestionament: Quin paper poden jugar els universalismes i particularismes en unes antropologies que aspiren a posicionar-se davant de les necessitats actuals del món globalitzat i en una profunda crisi?
L’actual context de crisi sistèmica ha vist emergir, en els últims anys, una multiplicitat de propostes i moviments socials globals de superació i transformació utòpica. Des del moviment per la justícia global, el disseny ecològic, el bioregionalisme o la ecologia profunda a la Carta de la Terra, passant per l’ecofeminisme, l’ecodesenvolupament o l’espiritualitat global. Tots inclouen idees i pràctiques que han incorporat, de mica en mica, les diversitats i els sistemes de coneixement locals i/o alternatius, com a ingredients necessaris per a la seua potenciació com a moviments intrínsecament universals. El repte de l’antropologia davant d’aquest fenomen sembla ser la seua aportació a la desmonopolització del pensament social dominant, desvetllant les alteritats, però sense la renúncia a un mode universal d’intel·ligibilitat que les faça eficaces.
En línia amb aquestes inquietuds, el XIV Congrés d’Antropologia de la FAAEE proposa una discussió sobre quines són les transformacions que les antropologies poden o deuen experimentar per a captar, registrar i comprendre el sentit contemporani de l’alteritat; per a caminar junt amb el compromís social al qual ens obliga la urgència del món actual; i per a situar el lloc que deu o poc ocupar la nostra antropologia en l’acompanyament d’aquest procés en el context europeu i mundial. Les antropologies que es mouen en aquest món són plurals perquè arrepleguen la diversitat de tradicions acadèmiques però, potser també, perquè permeten expressar aqueixos distints camins de transformació.