El XIV Congrés d’Antropologia acollirà també les següents exposicions:
-
J. F. Mira: l’ofici de mirar i escriure
-
Comissariat: Beatriz Santamarina Campos, Teresa Vicente Rabanaque, Julio Bodí Ramiro i Albert Costa Ramón (Universitat de València – Associació Valenciana d’Antropología i Museu Valencià d’Etnologia)
Aquesta exposició, organitzada per la Universitat de València i el Museu Valencià d’Etnologia – Diputació de València, va poder visitar-se en el Museu Valencià d’Etnologia del 15 de desembre de 2016 al 9 d’abril de 2017 i es trasllada ara a la seu de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València per a retre-li homenatge a Joan Francesc Mira, president del XIV Congrés d’Antropologia.
La figura de Joan Francesc Mira (València, 1939) resulta extraordinària per la seua versatilitat i incombustible producció acadèmica que el converteixen, sense cap mena de dubte, en un dels majors i més guardonats intel·lectuals del País Valencià del nostre temps.
“Escriure és la meua manera d’estar en el món. L’altra és la responsabilitat cívica”. Sota aquestes premisses, amb les quals es defineix el propi autor, l’exposició L’ofici d’observar i escriure que presenta el Museu Valencià d’Etnologia ret homenatge a l’enorme llegat intel·lectual de Joan Francesc Mira. En ella es proposa un recorregut seqüencial i retrospectiu, a partir de quatre línies analítiques interconnectades. Assistirem a les fites biogràfiques que han marcat aquesta personalitat carismàtica i polifacètica per a passar a contextualitzar el treball etnogràfic i antropològic que, des dels anys seixanta i setanta, converteixen a Mira en un dels pioners de l’Antropologia de l’Estat Español. En ple procés de transformació i desintegració de la societat rural valenciana, Mira va emprendre un ambiciós projecte per a salvaguardar un enorme llegat etnogràfic com a testimoni de la cultura material i immaterial del seu entorn. Projecte que va culminar amb la constitució del Museu d’Etnologia de València, en 1982. Finalment, aquest recorregut ens aproximarà a la figura del Mira intel·lectual i compromès amb el país, doncs va defensar amb afany el projecte nacionalista d’identitat i reconeixement del País Valencià. Aquesta producció polièdrica ha donat lloc a una llista inesgotable de publicacions en els més diferents registres.
-
La vida als campaments de refugiats sahrauís. 42 anys de resistència al desert
-
Elisa Alegre Agís i Albert Garcia Rué (Universitat Rovira i Virgili i Aula d’Especialització Fotogràfica de Barcelona. Projecte: “Una Finestra al Món”)
Aquesta exposició té com a objectiu mostrar la simple i alhora complexa quotidianitat dels camps de refugiats sahrauís a la ciutat algeriana de Tinduf, des d’una perspectiva cultural. A través de la metodologia etnogràfica i amb un llenguatge fotogràfic, vam mostrar les principals instàncies quotidianes en alguns dels set camps que existeixen actualment.
En un context de crisi de refugiats globalitzada, pretenem posar en relleu la capacitat transformadora i el compromís d’una societat nòmada i beduïna que, sota una lluita pacífica de 42 anys, resisteix en les dures condicions de l’inhòspit desert del Sàhara.
A través d’elements simbòlics generem una narrativa etnogràfica col·lectiva.
-
Las Arrugas de la Vida, Historias de Vida en Imágenes
-
Amparo Gómez-Caraballo Gómez del Moral. Professora-Tutora UNED Ciudad Real
Es tracta d’una exposició d’un total de 32 fotografies de format mitjà, retrats de persones nascudes entre 1922 i 1954. Per a obtenir les fotografies s’han usat dues tècniques qualitatives, la “Història de Vida” i la “Fotografia Etnogràfica.
